iberica 2000.org

[Propuestas]  [En portada] [Directorio]  [Lo + nuevo]

MUNICIPIO DE CASTELL DE GUADALEST.
Alicante. Comunidad Valenciana. España.

Población del interior de estas tierras que mantiene su origen islámico como gran parte de estos municipios alicantinos.

Tiene unos 200 habitantes suscritos pero prácticamente todo el año se ve incrementada su población por un numeroso turismo de excursión.

(imagen omitida)


Imágenes de Ibérica 2000. Julio 2003.

Su fama turística, ya que dicen que es uno de los municipios que mantiene más visitantes al añ oen toda España, ha sido por la labor constante de su promoción, y así a sido la política de sus gobernantes como delos empresarios desde el boomm turístico de Benidorm en los años 60.

(imagen omitida)


Población que mantiene los restos de su fortificacion viva, y en ya en aquella época islámica, las tropas de Jaume I ya las valoraban como muy ejemplares y estratégicas, para la incursión de los cristianos en estas sierras en la reconquista.

(imagen omitida)


Una de las postales que ha dado la vuelta al mundo.

La ciudad sería donada a un tal Vidal de Sarrià, a cuya familia pertenecería hasta el año 1335 aproximadamente, siendo propiedad después del infante Pedro de Aragón.

Desde 1543 fue centro del marquesado de Guadalest, con el que Carlos I distinguió a Sancho Folc de Cardona y Ruíz de Lihory.

Ejercía su territorialidad sobre un gran número de núcleos de población, la mayor parte de los cuales quedarían despoblados tras la expulsión de los moriscos en 1609. Es de reseñar que la familia Orduña mantuvo una permanente vinculación con la ciudad, como alcaides de sus fortalezas, gobernadores o justicias.

Un fuerte terremoto en 1644 afectó gravemente la fortificación y las viviendas de la villa. Durante la Guerra de Sucesión volvería a sufrir graves desperfectos por la explosión de una mina.

La estructura defensiva de la antigua Guadalest estaba compuesta por dos castillos:
* El CASTILLO DE SAN JOSÉ o ALCAZAIBA, que se encuentra en la parte de los acantilados rocosos de mayor verticalidad.

* El CASTILLO DEL REY, incorporado a lo que fue el recinto amurallado de la población, al que se llega a través de un túnel horadado en la misma roca.

El conjunto de población, fortalezas y recintos amurallados es, sin duda, uno de los más bellos, singulares y sorprendentes de toda la Comunidad Valenciana y aun de España.

* La TORRE PEÑÓN DE ALCALÁ se halla muy próxima a la población, sobre una aguda punta rocosa de acceso muy difícil.

De cuerpo cilíndrico, en la actualidad sólo se aprecia su mitad inferior, con fábrica de mampostería.

Se encontraba en una estratégica posición para la vigilancia del valle, hoy convertido en Embalse de Guadalest. Por su insólita estampa, se ha convertido en una de las imágenes más conocidas de la población.

Las fiestas Patronales en Guadalest, tienen lugar del 14 al 17 de agosto , en honor a la Virgen de la Asunción.

Dentro de los actos más representativos en estas fiestas , el primer día la Presentación de la Reyna y el Pregón de fiestas, donde se traslada a la patrona en procesión desde la Casa Orduña hasta la iglesia. Y por la noche gran verbena.

En el 2º día la tradicinal ofrenda de flores a la Virgen , por la tarde diversos actos culturales y por la noche, la verbena.

En el día 3º por la mañana, los tópicos pasacalles , a mediodía, Santa Misa y por la noche verbena.

Y el último día de las fiestas, por la mañana los tradicionales pasacalles, y la misa, y por la tarde procesión, llevando a la patrona a la Casa Orduña.
Y por la noche gran verbena y castillo de fuegos artificiales.

En la primera semana de junio se celebran las fiestas en honor a San gregorio, tambien denominadas fiestas de la juventud, ya que son ellos los encargados de organizarlas.

Recopilación extraída del própio Ayuntamiento.

Más información relacionada en Internet:
* Fortificaciones e historia.
* Sierra de Aitana y Guadalest.
* ¿Que podemos ver en Guadalest?
* Pista de aterrizaje para ultraligeros.

Más información en Ibérica 2000:
¡Te llevamos de la mano, para que no te pierdas detalle!
* Excursiones de última hora desde Gandia.
* Embalse de Castell de Guadalest.

Cambio de toponímia del municipio:
Según queda publicado en el BOE Nº 68 del miercoles 20 de marzo de 2002
el decret de la Generalitat Valenciana de 6/2002 de 8 de enero por
el que se aprueba el cambio de denominacion del municipio de Guadalest por la forma en valenciano de EL CASTELL DE GUADALEST.

Descripción en Valenciano. (História)
* Informe sobre el topònim major a El Castell de Guadalest (La Marina Baixa).
(1) El topònim el Castell de Guadalest dóna nom a la vila situada a la Vall
de Guadalest, dins la comarca valenciana de la Marina Baixa. Aquesta vila ha
estat històricament cap del Marquesat de Guadalest.

És aquest un topònim compost, format per la unió del nom apel·latiu castell,
precedit de l''''article determinat el, i el nom propi Guadalest, introduït per la
preposició de. En l''''Annex I ens ocupem sobre l''''escriptura de l''''article
determinat en els topònims.

(2) El nom apel·latiu el Castell al·ludeix a les construccions defensives
que caracteritzen la vila dins la Vall de Guadalest. Precisament, la forma
abreujada el Castell ha estat tradicionalment la denominació més habitual
d''''aqueixa localitat entre els seus pobladors i els de la resta de la vall.

(3) Guadalest, el segon component del topònim, dóna nom a l''''antic marquesat (el Marquesat de Guadalest), a la vall (la Vall de Guadalest), al riu que hi discorre (el riu Guadalest), i, més modernament, al pantà que s''''hi ha construït (el pantà o embassament de Guadalest).

La introducció d''''un complement nominal del tipus de Guadalest no és gens
estranya en la toponímia; serveix per a singularitzar topònims que s''''apliquen a llocs diversos; recordem, per exemple: Callosa d''''en Sarrià (Marina Baixa) i
Callosa de Segura (Baix Segura); Castelló de la Plana (Plana Alta) i Castelló
d''''Empúries (Alt Empordà); Sant Joan d''''Alacant (Alacantí), Sant Joan de l''''Énova (Ribera Alta), Sant Joan de Penyagolosa (Alcalatén) i Sant Joan de Moró (Plana Alta), etc. Observem que en casos com aquests, la forma més usada en el llenguatge corrent és l''''abreujada, sense el complement nominal («de + nom propi»).

(4) La documentació històrica medieval presenta freqüentment les variants
Godalest o Godalesc, en comptes de Guadalest, la més corrent ara; la forma
Godalest ha estat viva en la llengua oral encara durant el segle XX.

(5) En la documentació més antiga no és sempre fàcil distingir si aquest
topònim (Guadalest o Godalest) és aplicat a la vall o, específicament, al nucli
de població que hi actuava com a centre. Això es fa progressivament més clar a mesura que cal distingir els diversos nuclis de població.

El castell ha identificat històricament aquesta vila. Recordem que actuava
com a veritable centre de control militar, polític i econòmic de la vall; i va
ser el nucli on es concentrava la població cristiana durant molt de temps (des
de la conquesta fins a l''''expulsió dels moriscos en el 1609).

Aquest fet explica que, davant la necessitat de singularitzar els diversos nuclis de població d''''aquest territori, el segment el Castell de Guadalest (o abreujadament el Castell) haja servit progressivament per a denominar el cap del marquesat. Ho il·lustra la breu mostra de documentació històrica aportada en l''''annex II.

(6) Els topònims són una part fonamental del patrimoni cultural dels pobles;
són elements emblemàtics de la identitat de cada col·lectiu humà i testimonis constants i quotidians de la seua llengua. Pertanyen a l''''herència històrica que hem rebut i que llegarem a les generacions futures.

(7) És un fet universal que els noms de lloc de cada territori siguen
oficials en la llengua en què aqueixos noms s''''han generat. Convé, a més, que les formes oficials dels topònims respecten l''''ús tradicional.

Establir versions diferents d''''un mateix topònim no facilita gens ni l''''ús
pràctic ni la necessària protecció del patrimoni cultural.

Convé recordar la inexactitud i l''''ambigüitat que comporta l''''ús del terme
Guadalest per a denominar la vila del Castell de Guadalest: com hem mostrat, aquesta denominació s''''ha aplicat històricament al marquesat, a la vall que aquest abastava i al riu.

D''''una altra banda, convé advertir que Guadalest és un topònim antic i
adaptat a l''''estructura fonològica del valencià; és poc coherent presentar-lo
com a versió castellana del topònim tradicional el Castell de Guadalest.

(8) En conclusió, el topònim el Castell de Guadalest reflecteix l''''evolució
històrica de la vila i de la vall i l''''ús viu i tradicional.

És transparent des d''''un punt de vista semàntic; precís, pel que fa a la identificació de la localitat, i ben conegut fora i dins de la Marina, de les altres comarques valencianes i arreu de l''''Espanya i d''''altres països.
Està ben present també en la cartografia i en la bibliografia.

>> Autor: cipi-cpn (14/08/2003)
>> Fuente: Recopilación de Iberica 2000.


[Propuestas]  [En portada] [Directorio]  [Lo + nuevo]

(C)2001. Centro de Investigaciones y Promoción de Iniciativas para Conocer y Proteger la Naturaleza.
Telfs. Información. 653 378 661 - 693 643 736 - correo@iberica2000.org