iberica 2000.org

 Inicio
Registrate Patrocinios Quienes somos Ultimos Artículos Tablón Anuncios

Ayuda 

COLABORADORES

Usuarios Registrados
E-mail:
Contraseña:  

BUSQUEDAS

 Indice alfabético
 Indice de autores

 

DIRECTORIO

 Artículos y reportajes 
 Consultoría jurídica 
 Denuncias y derecho 
 Flora y Fauna 
     Fauna 
     Flora 
 Inventos y patentes 
 Libros y lecturas 
 Noticias Ibérica2000 
 Política medioambiental 
 Proyectos e iniciativas 
 Turismo y viajes 
     Excursiones 
     Lugares de interés 
     Turismo rural 
 Webs relacionadas 
 Agricultura de casa 

 Artículos de opinión 

 Cambio climático 
 Energía eolica 
 Humedales 
 Mundo marino 

 Asociaciones y colectivos 
 Empresas y comercios 
 Organismos públicos 

 Fondos de escritorio 
 
 

Asentamiento Íbero-romano de Vinya La Guapa.

(50)

LLONCNOU DE SANT JERONI. LA SAFOR. VALENCIA.
Paraje de interés arqueológico situado en la partida La Sort. Importante yacimiento pero no es visitable.

EL YACIMIENTO DE VINYA LA GUAPA.
(LLOCNOU DE SANT JERONI)

Josep S. Castelló Marí

Durante el mes de octubre de 1.996, se realizaron una serie de excavaciones arqueológicas en el yacimiento conocido como “Vinya la Guapa”, situado en uno de los contrafuertes septentrionales de la sierra de Ador, que con vertiente de terrazas, llega hasta el río Vernissa. En la cima del Tossal, se sitúa “La Granja”, antigua residencia dependiente del Monasterio de Cotalba, emplazada en el despoblado morisco llamado “Rafalet de Bonamira”. Alrededor de esta vertiente, se localiza la villa romana de “La Sort”, de mucha importancia, a juzgar por los hallazgos arqueológicos recuperados en las inmediaciones: cerámicas, monedas e incluso varias lápidas con inscripciones, que dan testimonio de la relevancia del hábitat. El enclave privilegiado donde se encuentra, también nos muestra su función como asentamiento agrícola significativo: Rodeado por unas tierras fértiles, cerca del río y junto al camino Real de Xàtiva, que constituía una de las vías romanas de comunicación entre Saetabis y Dianium (Dènia).


El terreno donde se realizaron los trabajos arqueológicos, fue descuajado para la plantación de nuevos árboles frutales. A raíz de este movimiento del terreno, aparecieron abundantes cerámicas en la superficie; el hecho fue comunicado por los señores Vicente Vidal y Salvador Cloquell. La Dirección General del patrimonio artístico de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, junto al Ayuntamiento de Llocnou de Sant Jeroni, subvencionaron los trabajos.

Después de realizar cuatro sondeos, el último proporcionó abundantes vestigios arqueológicos. Debajo de la tierra de cultivo, con escasas cerámicas y removida por los trabajos agrícolas, se documentó un estrato que cubría las estructuras, con abundantes materiales de construcción (mortero, tejas, etc.) y cerámica que constituía el nivel de ruina del habitáculo, una vez que este fue abandonado.

Las estructuras documentadas se encontraban en un estado de conservación bastante destruido, quedando solamente una o dos hileras de piedras. Se identificó una habitación de forma casi cuadrangular, con unas dimensiones de 3,34 metros de ancho por 3,62 metros de largo. Las estructuras estaban en parte afectadas por una conducción moderna de agua que cruzaba el habitáculo de nordeste a suroeste. Al norte de esta habitación, apareció otra de las mismas características, aunque solo se excavó el área meridional, formada por dos muros en ángulo recto. Entre ambas, se situaba un corredor que las separaba.


La técnica de construcción de los muros era la de piedra de emparedado, disponiéndose las piedras calcáreas a escuadra con las líneas de tabicación y el interior, relleno con piedras más pequeñas. La anchura de los muros variaba entre 0.50 y 0.60 metros. Asociado a las habitaciones, había un nivel de ocupación, constituido por un suelo de tierra pisada, sobre el cual en la habitación primera, aparecieron un ánfora y una tinaja, en muy buen estado de conservación. Estos vasos cerámicos, se apoyaban a la pared septentrional y servían como recipientes de almacenaje.

Bajo las estancias descritas, aparecieron muros y otros vestigios, con orientaciones distintas, correspondientes a una fase de ocupación anterior y que fueron anuladas y aprovechadas para la construcción de las más recientes.

Los materiales cerámicos recuperados fueron abundantes aunque en estado bastante fragmentado. Destacan las vajillas de cerámica común norte africanas, las de lujo (tierra sigil.lata), importadas de La Galia y de Italia y las de tradición ibérica. Además aparecieron siete pesas de telar, utilizadas para la confección textil a nivel doméstico. También se recuperaron fragmentos de varitas y llaves de hierro y abundante fauna procedente de los deshechos alimenticios. El estudio preliminar de los materiales, con la ayuda del Sr. Josep A. Gisbert, nos indica una cronología para este asentamiento, de la segunda mitad del S. I d.c. (40-80 d.c.). Tanto por los materiales documentados, como por las estructuras, se puede hablar de unos habitáculos de tipo doméstico y de poco lujo, que formaban parte del complejo de la villa, como dependencias de los trabajadores agrícolas de la misma.

La documentación del yacimiento, nos ha permitido empezar a conocer una porción de la importante villa que se extiende en los campos adyacentes y que, seguramente, esconden muchos restos, que esperamos irán saliendo a la luz con el tiempo y con la buena disposición de todos.

Para más información, Ayuntamiento de Llocnou de Sant Jeroni.
Mejor hora para atenderos:
Por las tardes los lunes y miércoles sobre las 18'00 horas.

Teléfono: 96 2896011
Correo: llsantjeroni_ofi@gva.es



TEXTE TRADUIT AL VALENCIÀ.


EL JACIMENT DE VINYA LA VINYA LA GUAPA.

(LLOCNOU DE SANT JERONI)

Josep S. Castelló Martí

Durant el mes d’octubre de 1996 es realitzaren una sèrie d’excavacions arqueològiques al jaciment conegut com “Vinya la Guapa”, situat en un dels contraforts septentrionals de la Serra d’Ador, que amb una vessant abancalada arriba fins el riu Vernissa. Al cim del tossal es situa La Granja, antiga residència depenent del Monestir de Cotalba, emplaçada en el despoblat morisc anomenat Rafalet de Bonamira. Al voltant d’aquesta vessant es localiza la vil.la romana de “la Sort”, de molte importància a jutja per les troballes arqueològiques recuperades a les immediacions: ceràmiques, monedes i fins i tot vàries làpides amb inscripcions, que testimonien la rellevància de l’hàbitat. L’enclavament privilegiat on es troba també ens mostra la seua funció com assentament agrícola significatiu: envoltat per uns terres fèrtils, a prop del riu i junt al camí Reial de Xàtiva, que constituïa una de les vies romanes de comunicació entre Saetabis i Dianium (Dènia).

El bancal on es realitzren les tasques arqueològiques fou arrabassat per a la plantació de nous fruiters. Arrel d’aquesta remoció del terreny aparegueren abundants ceràmiques a la superfície, la notícia de les quals fou donada per En Vicent Vidal i En Salvador Cloquell. La Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana junt amb l’Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni subvencionaren els treballs.

Després de realitzar quatre sondejos, el darrer proporcionà abundants vestigis arqueològics. Per sota de la terra de conreu, amb escasses ceràmiques i remoguda pels treballas agrícoles es documentà un estrat que cobria les estructures amb abundants materials constructius (morter, teules, etc.) i ceràmica que constituïa el nivell d’enderroc de l’habitatge, una volta aquest fou abandonat.

Les estructures documentades es trobaven en un estat de conservació prou arrasat, restant-ne sols una o dos filades de pedres. S’identificà una habitació de forma quasi quadrangular amb unes dimensions de 3,34 m. d’amplària per 3,62 m. de llargària. Les estructures estaven en part afectades per una conducció moderna d’aigua que travessava l’habitatge de nord-est a sud-oestl Al nord d’aquesta estança en va apareixer una altra de les mateixes característiques, encara que sols s’excavà l’àrea meridional formada per dos murs en angle recte. Entre ambsdues es situava un corredor que les separava.

La tècnica de construcció dels murs era de pedra de paredat, disposant-se les pedres calcàries ben esquadres, a les línies de parament i l’interior reblit amb pedres més menudes. L’amplària dels murs variava entre els 0,50 – 0,60 metres. Associat a les habitacions hi havia un nivell d’ocupació constituït per un sòl de terra xafada, sobre el qual en l’habitació primera aparegueren una àmfora i una gerra en molt bon estat de conservació. Aquests vasos ceràmics es recolzarien a la paret septentrional i servirien com recipitients de magatzematge.

Per baix de les estances descrites aparegueren murs i altres vestigis, amb orientacions distintes, corresponents a una fase d’ocupació anterior i que foren anulats i aprofitats per la construcció dels més recents.

Els materials ceràmics recuperats foren abundants encara que en estat prou fragmentari. Destaquen les vaixelles de ceràmica comuna nord-africanes, les de luxe (terra sigil.lata) importades de la Gàl.lia i d’Itàlia i les de tradició ibèrica. Aparequeren a més a més set pesos de teler, emprats per a la confecció tèxtil a nivell domèstic. També es recuperaren fragments de varetes i claus de ferro i abundant fauna procedent de les escombraries alimentaries. L’estudi preliminar dels materials, amb l’ajut d’En Josep A. Gisbert, ens indica una cronologia per aquest assentament de la segona meitat del segle I d.C. (40-80 d.c.). Tant pels materials documentals com per les estructures es pot parlar d’uns habitacles de tipus domèstic i de poc luxe, que formaven part, dins del complex de la vil.la, com dependències dels treballadors agríoles d’aquesta.

La documentació del jaciment ens ha permés començar a conèixer una porció de la imporant vil.la que s’estén en els bancals adjacents i que de segur amaguen moltes troballes, que esperem aniran traient-se a la llum amb el temps i amb la bona disposició de tots.

Más información en Ibérica2000.org:
Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni. Comarca de la Safor
Municipio Valenciano a 13 kilómetros de Gandia y a 81 de la ciudad de Valencia.

Senderismo en la Vall del Vernissa.
El gran atractivo de Llocnou de Sant Jeroni, es caminar por sus montes.

Para más información, podeis poneros en contacto con nosotros al Ayuntamiento. Mejor hora para atenderos:
Por las tardes los lunes y miércoles sobre las 18:00 horas.
Teléfono: 96 2896011
Correo electr: llsantjeroni_ofi@gva.es


Carrer Monestir de Cotalba, 1
46726 Llocnou de Sant Jeroni
Valencia - España

Información de excursiones y alojamientos en la comarca de La Safor:
excursiones@iberica2000.org
Telf. 617284139

Insertado por: carmen (18/09/2002)
Fuente/Autor: Josep S. Castelló Marí Ayto. Llocnou de Sant Jeroni.
 

          


Valoración

¿Qué opinión te merece este artículo?
Malo   Flojo   Regular   Bueno   Muy bueno   Excelente

Comentarios

Escribe tu comentario sobre el artículo:

Nombre:  

 E-mail:

 

Libro de Visitas Colabora Modo Texto Condiciones Suscribete

(C)2001. Centro de Investigaciones y Promoción de Iniciativas para Conocer y Proteger la Naturaleza.
Telfs. Información. 653 378 661 - 693 643 736 - correo@iberica2000.org