iberica 2000.org

 Inicio
Registrate Patrocinios Quienes somos Ultimos Artículos Tablón Anuncios

Ayuda 

COLABORADORES

Usuarios Registrados
E-mail:
Contraseña:  

BUSQUEDAS

 Indice alfabético
 Indice de autores

 

DIRECTORIO

 Artículos y reportajes 
 Consultoría jurídica 
 Denuncias y derecho 
 Flora y Fauna 
     Fauna 
     Flora 
 Inventos y patentes 
 Libros y lecturas 
 Noticias Ibérica2000 
 Política medioambiental 
 Proyectos e iniciativas 
 Turismo y viajes 
     Excursiones 
     Lugares de interés 
     Turismo rural 
 Webs relacionadas 
 Agricultura de casa 

 Artículos de opinión 

 Cambio climático 
 Energía eolica 
 Humedales 
 Mundo marino 

 Asociaciones y colectivos 
 Empresas y comercios 
 Organismos públicos 

 Fondos de escritorio 
 
 

Què és la contaminació lumínica ?

(431)

CONTAMINACIÓ LUMÍNICA.
BREU DESCRIPCIÓ, QUÈ ÉS, A QUÍ AFECTA, SOLUCIONS, QUÈ ESTAN FENT.

Anomenem contaminació lumínica a la brillantor del cel nocturn produïda per la difusió de la llum artificial.

Aquesta brillantor es deguda a la mala qualitat i orientació de l'enllumenat exterior, tant públic com privat. Es llum que no s'aprofita per a il.luminar el terra, els carrers i allí on fem vida doncs l'enviem per sobre l'horitzó i als núvols.

Com a resultat, la foscor natural de la nit minva i desapareix progressivament la llum de les estrelles i els altres astres.

Les boirines i el cel enterbolit potencien l'efecte fins l'extrem de crear una capa de color gris o taronja que adopta la forma d'un núvol lluminós damunt les ciutats.

L'abundor de partícules en suspensió augmenta la dispersió de la llum, de manera que, quan més contaminat és l'aire de la ciutat, més intens és el fenòmen.

Si la llum dispersada prové de lluminàries amb un ample espectre d'emissió, l'efecte és molt pitjor perquè les radiacions lluminoses dels astres que tinguin idèntica longitud d'ona ja no poden ser captades pels aparells d'observació i alteren de forma significativa l'equilibri presa-depredador dels animals de vida nocturna.

Per què t'afecta?

La contaminació lumínica té moltes més repercusions de les que es veuen a simple vista. Podem agrupar els efectes en 3 grans grups:

Ecomòmic:
Un abús dels recursos naturals; un sobreconsum de combustibles fòssils, energia i recursos, molts més dels que realment ens calen.

Nomes a Alemanya (1998), un pais força ben il.luminat, l'energia malbaratada en il.luminar els núvols era equivalent a l'energia produida per una central nuclear de mitja potència.

Una mal ús dels teus impostos; només a Catalunya, cada any es llencen de l'odre de 3000 milions de PTA per il.luminar el núvols.

Ecològic:
Una agressió al fràgil ecosistema nocturn i les seves cadenes tròfiques que crea desequilibris i tensions que faciliten l'aparició de plagues, l'emprobriment genètic de poblacions i extincions.

Agressió a aus migratòries, la vida marina (il.luminació indiscriminada de platjes), insectes, i fauna nocturna o crepuscular.

Un abús dels recursos naturals; un sobreconsum de combustibles fòssils, energia i recursos, molts més dels que realment necessitem.

L'emissó de residus com el CO2 i els residus nuclears provinents de la generació d'electricitat malbaratada en il.luminar el núvols.

La generació de residus sòlids d'alta toxicitat que no es reciclen adequadament. Les làmpades d'enllumenat porten mercuri, cadmi i altres metalls pesats tòxics pels éssers vius. Segons un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) només a Catalunya cada any es llencen sense reciclar uns 500Kg de mercuri al Medi Ambient.

Social:
Un perill per a vianants i conductors. Llums mal orientats o massa potents enlluernen, fan perdre agudesa visual i generen zones d'ombra massa contrastades. Es corre més en zones sobre-il.luminades.

La intrusió lumínica, és a dir, llum exterior que de manera indesitjada entra a les vivendes.

La pèrua de les nits amb estels, patrimoni de les generacions futures (UNESCO) i orígen de la nostra cultura i civilització (mitologia, filosofia, cosmogonia, ciència, ...).

Impideix la pràctica de l'Astronomia a molts Km de distància del focus contaminant. Per exemple, l'halo de CL de l'àrea metropolitana de Barcelona es veu des de la costa nord de Mallorca i des del Pirineu Central (Tourmalet).

Si no ho fas per tu, fes-ho pels teus fills!

Solucions:

La tecnologia ens ofereix, ja avui, moltes i barates sol.lucions per a il.luminar més i millor tot evitant la Contaminació Lumínica i els seus efectes.

Convé, en general, evitar el criteri que "quanta més llum millor", ja que això no implica ni major seguretat ni major visibilitat.

A nivell col.lectiu, les iniciatives depenen de la voluntat de les distintes administracions que tenen competències en l'àrea energètica: central, autonòmica i local. Convé regular la contaminació lumínica dintre del marc general d'una llei de protecció de l'atmosfera d'abast estatal o bé autonòmic, i també endegar polítiques de suport i foment de les energies alternatives.

No resulta senzill aconseguir avenços, però és factible. A Catalunya, a conseqüència de les gestions realitzades des de l'any 1995, quan s'inicià la campanya de defensa del cel fosc, el Parlament aprovà una proposició no de llei, en la qual el govern s'obliga a no subvencionar cap projecte d'enllumenat públic que no contempli l'ús de bombetes eficients i lluminàries ben apantallades, llevat de casos concrets on sigui aconsellable un altre tipus d'enllumenat.

Finalment, si en el futur es dil.lucida la seva validesa jurídica, caldrà que els Ajuntaments que disposin d'Ordenançes de Medi Ambient, hi incloguin aquest concepte. I tots, sense excepció, haurien d'aprovar reglaments de control de les futures instal.lacions i dissenyar plans de remodelació de les actuals sota el principi que les inversions en remodelatge s'amortitzin amb l'estalvi en el consum.

L'exemple de Figueres, on això s'ha fet, és indiscutible: sense aplicar la totalitat de les modificacions possibles, s'assoleix un estalvi d'un 25% en la factura elèctrica, amb una inversió que s'amortitza en menys de dos anys.

Convindria també acompanyar els canvis amb una campanya d'informació ciutadana d'un caire especialment didàctic i sensibilitzador.

Al cap i a la fi no es pretén altra cosa que cedir a les generacions futures un medi ambient més net i un cel més pur.

Les solucions són a l'abast de la ma. Només cal la voluntat d'aplicar-les.

Què estem fent?

Hi ha molts grups arreu del món treballant per a erradicar la contaminació lumínica.

Les accions endegades són múltiples, però en general orientades a:

* Divulgar el problema, els perjudicis associats i les solucions existents.

* Treballar amb les administracions per a legislar i reduir la contaminaió lumínica.

* Denunciar administracions i empreses que malmeten i s'abusen dels recursos de tots.

* Proposar solucions i demanar la seva aplicació.

Il.luminar bé és molt fàcil:

Cal enviar la llum allí on la necessitem i emprar làmpades de baix consum i sense components tòxics.

Orientació:

Cal il.luminar sempre de dalt a baix. En cas que això no sigui possible, cal orientar els focus per a evitar que aquests enviin llum per sobre l'objecte o edifici a il.luminar.

Orientar els focus per sota l'horitzontal i apantallar-los.
Cal evitar enlluernar als conductors i als vianants.

Làmpades:
Exemples de mala il.luminació:

* Prou feines equival al 15% de la total de la llum radiada. El restant 85% és simplement energia que es paga, contamina i no s'aprofita (malbaratament energètic).

* Per a més informació podeu consultar les directives de The Institution of Lighting Engineers del Regne Unit. Els gràfics d'aquesta secció provenen de la British Astronomical Association - Campaign for Dak Skies.

Què proposem?

* Una millor il.luminació, més racional i menys malbaratadora que respecti als ciutadans i al Medi.

* Utilizar llums de sodi a baixa pressió perque no porten metalls pesats i consumeixen:

* 5 vegades menys que els llums incandescents.
* 2.2 cops menys que els llums de mercuri.
* 1.5 vegades menys que els de sodi a alta pressió i fluorescents.

* Un reciclatge correcte de les bombetes (mercuri, cadmi i altres mettals pesats).

* Apagar els llums exteriors quan no siguin relament necessaris.

* Apagar l'enllumenat de públic de monuments i edificis corporatius després de mitjanit.
(qui gaudeix dels monuments després de mitjanit?)

* Dirigir el feix de llum vers la via pública, no als ulls dels vianants o conductors. Apantallar correctament les làmpades.

* No fer servir llums de bola sense pantalla totalment opaca i reflectora. Desaprofiten més del 50% de l'electricitat que consumeixen. (i al dispersar tant la llum cal posar bombetes de molts més watts per a il.luminar una mica el terra).

* No dirigir llums, focus ni laser cap el cel. El cel no és un espai publicitari, és patrimoni de tots.

* Us de pantalles asimetriques sempre que sigui possible. Són un 25% més eficients en termes d'il.luminació.

Esquema de recomenacions proporcionat per la Oficina Técnica del Instituto de Astrofísica de Canarias.

L'única manera de controlar la contaminació lumínica és reduïr la quantitat de llum que enviem al Cel, reduir el consum, fer servir bombetes monocromatiques de sodi a baixa pressió i no il.luminar alli on no cal. Hem de respectar l'ecosistema nocturn.

Más Información en Internet:
* www.celfosc.org

Insertado por: cipi-cpn (28/01/2003)
Fuente/Autor: www.celfosc.org
 

          


Valoración

¿Qué opinión te merece este artículo?
Malo   Flojo   Regular   Bueno   Muy bueno   Excelente

Comentarios

Escribe tu comentario sobre el artículo:

Nombre:  

 E-mail:

 

Libro de Visitas Colabora Modo Texto Condiciones Suscribete

(C)2001. Centro de Investigaciones y Promoción de Iniciativas para Conocer y Proteger la Naturaleza.
Telfs. Información. 653 378 661 - 693 643 736 - correo@iberica2000.org