El Monasteri de La Murta, 25 anys després del foc de 1983...
(3878)
DESDE ALZIRA... COMUNITAT VALENCIANA...
Als efectes de la conservació de la Serra, les fites que separen els termes municipals no son més que un impediment burocràtic, ignorades per la fauna i la flora i no respectades pel foc, deurien de superar-se mitjançant el decret de creació per part de la Generalitat Valenciana del Paratge Natural de la Serra de les Agulles o de Corbera mitjançant el qual es retirarà als ajuntaments les competències de gestió que assumeix la Junta Rectora del Paratge, que es preocuparia únicament de la conservació i recuperació de la Serra.
La Murta, 25 anys després del foc.
Fou com conseqüència de l´incendi que en juliol de 1983 arrasà La Murta, que l´opinió pública començà a prestar atenció a les propostes ecologistes.
Monasteri de la Murta, desde la Creu del Cardenal... Imatge ceduda per Xàrquia Alternatives - Ecologistes en Acció.
A més de repoblació forestal a càrrec dels pressupostos públics, com que el foc sobrepassà els termes municipals, reclamàvem una protecció del conjunt de la Serra i, vist el fracàs de les autoritats en l´extinció, participació ciutadana per elaborar programes de prevenció i extinció. Per protegir la Serra proposàrem la declaració de parc natural i apuntàvem que per evitar conflictes amb els propietaris, calia incorporar les finques al patrimoni públic.
Un paseo por este Valle...
Un lugar muy especial, con instalaciones infrautilizadas, cerradas, poco aprovechadas para crear, admirar e impartir cultura. Edificios escondidos y silenciados... de la forma que "no merece" un oasis natural en esta bella Ribera del Júcar. Alfonso Barreiro Lloids - Periodista.
Han passat vint i cinc anys i malgrat que aleshores fórem etiquetats l´utòpics, l´esforç de mitja vida exercint la crítica, ingrata i constant, a les autoritats municipals, ha aconseguit resultats dels quals tots els alzirencs es beneficien i ben pocs son els agraïts que ens ho reconeixen. Han passat divuit anys de la compra de la Murta, quinze des de la redacció del vigent Pla Especial de Protecció de les Valls de la Murta i la Casella, quatre des de que la Generalitat declarara les finques municipals com a Paratge Natural Municipal i fins i tot la Unió Europea ha inclòs la Serra de Corbera a la xarxa Natura 2000, declarant-la Lloc d´Interès Comunitari, Zona d´Especial Protecció.
La societat civil a més d´impedir que des de l´ajuntament es propiciaren agressions majors a la Serra, s´ha dotat del VACIF que amb els seus actes l´ha fet mereixedora de la major consideració. No seria lo més natural que el govern municipal, aprofitara els coneixements de les persones que durant dècades han defès la Serra, arriscant la vida per salvar-la del foc?
Els ciutadans que acumulen l´experiència d´anys, han oferit reiteradament la col·laboració. Les responsables del medi ambient, ni volent, poden prescindir de l´opinió i l´assessorament ciutadà. La Llei d´Espais Naturals Protegits obliga a escoltar el Consell de Participació del Paratge abans de decidir sobre qualsevol actuació.
La Regidora de Medi Ambient, al marge de la Llei, limita la participació a informar als Consells de les actuacions una vegada realitzades, menyspreant l´assessorament. Formalment els manté, però els redueix a una mera caricatura, privant-los de prendre part en el procés de presa de decisions.
Ara que adquireixen dret de vot els nascuts després de la compra de la Murta, no està de més imaginar quin seria l´estat actual de no haver exercit els ecologistes l´oposició frontal a l´ajuntament. Cal recordar que Paco Blasco l´hauria fraccionat i venut les millors parcel·les per a que "unos señores de Múrcia" construïren xalets i sols conservaríem el Monestir i les escarpades cresteries, com residuals no urbanitzables. Per cert, Consistori rere d´altre, les parcel·les encara segueixen igual perdudes que fa divuit anys.
La vegetació autòctona rebrotà després dels incendis i l´estat actual és molt bò exceptuant aquestes parcel·les que per haver sigut roturades, necessiten de repoblació. Des de la compra de La Murta la societat civil les ha repoblat amb voluntarisme, a pesar de l´ajuntament, que culpable de no assignar les partides pressupostàries per fer-ho seriosament, primer intentava impedir-les, passant després a organitzar-les. Quant s´aprovà el Pla Especial, s´assignaren partides per dur a cap la repoblació, marcant anys i xifres que han estat ignorades pels pressupostos municipals des d´aleshores. I darrerament ens sorprèn utilitzant el màrqueting empresarial per disfressar l´assignatura pendent.
L´ajuntament d´Alzira, com la resta dels que la conformen, Corbera, Llauri, Favara, Tavernes, Benifairó i Simat, aprovà sol·licitar a la Generalitat la Declaració de la totalitat de La Serra de Corbera com a Paratge Natural. En el mateix sentit ho feu el ple de Les Corts Valencianes. Tant els successius governs municipals com els de la Generalitat, de diferents tendències polítiques, incompliren els acords unànimes, oblidant-los com d´altres promeses preelectorals.
Però forçats per la pressió de l´opinió pública, han anat assumint el més possibilista de les nostres reivindicacions i, malgrat fer-ho de mala gana, presumeixen sense ninguna vergonya de ser els paladins de la conservació. Mentrestant les competències continuen a les mans municipals i la Serra, tan en perill com una bossa de llepolies al pati de l´escola, a mercè de les decisions d´alcaldes permanentment sotmesos a les temptacions especulatives.
Les penúries pressupostàries d´enguany, per atendre despeses que tenien com a contrapartida ingressos per llicències d´obra, d´un govern municipal que ha inclòs en nòmina més regidors alliberats que recorda la democràcia, deurien ser suficients per comprendre l´ansietat de qui sentint l´amenaça de la suspensió de pagaments, s´agafa al primer clau roent que veu. Desesperada i irracionalment. Tant que calgué una mobilització ciutadana, com hom no en recorda d´altra, per fer-li desistir de la intenció. Com per a que ara isca dient que "la casella nunca ha estado en peligro", menuda barra no té. Repasse l´hemeroteca o pregunte-li-ho a Paco Roig.
La Vall de la Casella segueix estant en perill, com la de La Murta i, com no, la d´Aigües Vives. Tot és qüestió de quants diners hi haja per repartir. A ningú li deixen fer-se una casa al camp si no té 10.000 mt2, però si diposita 300.000 euros a compte de la llicència, no es preocupe que els edils treballaran per aplanar-li el camí. Mentre el criteri que regisca l´ajuntament siga que tot és possible en funció de la xifra, tots estarem en perill, tots podem veure com envia la policia a traure´ns de la nostra casa per regalar-la a l´especulador, tal i com li l´enviaren a Ripoll. Com no va a estar en perill la Serra o el terme?. És d´utòpics, ara, reclamar respecte a la propietat privada i dret a la inviolabilitat de la llar?.
Als efectes de la conservació de la Serra, les fites que separen els termes municipals no son més que un impediment burocràtic, ignorades per la fauna i la flora i no respectades pel foc, deurien de superar-se mitjançant el decret de creació per part de la Generalitat Valenciana del Paratge Natural de la Serra de les Agulles o de Corbera mitjançant el qual es retirarà als ajuntaments les competències de gestió que assumeix la Junta Rectora del Paratge, que es preocuparia únicament de la conservació i recuperació de la Serra. xarquiaalternatives@gmail.com
* Un paraje poco conocido para los valencianos, pero de un alto valor paisajístico y natural: situado en el municipio de Alzira (la Ribera Alta). El Valle, está emplazado en la Serra Corbera, entre las sierras del Cavall y de la Murta, cerrando la amplia llanura de L’Albufera y el Júcar, muy próximo a los valles de La Casella y de Aigües Vives. A la belleza del conjunto, hay que sumar el valor paisajístico. El botánico Antoni J. Cavanilles, resaltó la gran cantidad de especies vegetales existentes en el valle (algunas únicas). La fuente, las balsas y el lago del antiguo monasterio, junto con su jardín, hacen de la Murta un lugar paradisíaco. La situación de este valle (situado entre peñascos y con una orientación idónea), lo convierten en un lugar de recogimiento y tranquilidad, muy bien elegido para aquellos que buscan la paz interior y el contacto directo con la naturaleza. Este lugar nos invita a recorrer estos bellos y desconocidos parajes (atravesados por interesantes sendas y senderos) y también a descubrir una de las joyas monacales de nuestra provincia: el Monasterio de la Murta de Alzira. Los inicios de la construcción se situarían sobre los siglos XIV-XV, como consecuencia del reagrupamiento de algunos ermitaños dispersos por el valle (en un numero próximo a los once). El señor de Alzira Arnau Serra, previa autorización del Rey Pedro el Ceremonioso, les otorgó unas tierras en la Murta con la condición de formar una comunidad religiosa allí. Tras profesar en Jávea como monjes de la Orden de San Jerónimo, el Papa Gregorio XI, les concedió la licencia eclesiástica para fundar el monasterio. La comunidad nació bajo la protección del importante y cercano monasterio de Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir), que enviaron al nuevo monasterio a su prior fray Domingo Lloret. Éste, y cinco hermanos más, comenzaron las obras del edificio. La construcción siguió las normas de la antigua congregación benedictina, dando prioridad al edificio destinado a iglesia y situando los restantes edificios alrededor del claustro. El conjunto arquitectónico ha sufrido diversas reformas, mención especial merece la ayuda de la familia Vich, ya que durante su patrocinio se construyó una nueva iglesia y la torre de las Palomas, para llegar a los siglos XVII y XVIII, momento en el cual se amplió y se mejoró el conjunto del cenobio. Hasta el siglo XIX, fue un gran centro religioso y cultural, visitado por innumerables obispos, cardenales e inclusive reyes (como Felipe II). En 1835, se produce la segunda desamortización. Se puso así fin a la vida religiosa del monasterio, pasando éste a manos privadas, y produciéndose un rápido abandono y expoliación del recinto, convirtiendo aquel esplendoroso Monasterio de la Murta, en una ruina rodeada de exuberante naturaleza que la engulle. En 1989 el Ayuntamiento adquirió el paraje y en 1995 se iniciaron las labores de recuperación y acondicionamiento del lugar. Cabe resaltar, para concluir, que existen seis rutas o senderos que parten del monasterio o hacia el monasterio, recorriendo parajes de espectacular belleza como el Barranc Negre,las cimas del Cavall Bernat o la Creu del Cardenal o el impresionante Barranco de les Fontanelles y el castillo de Corbera. * Información extraída de: www.valenciaterraimar.org/propuesta.html?cnt_id=1823
(C)2001. Centro de Investigaciones y Promoción de Iniciativas para Conocer y Proteger la Naturaleza. Telfs. Información. 653 378 661 - 693 643 736 - correo@iberica2000.org
